QUÈ ÉS UNA TORTUGA?

Les tortugues son organismes eucariotes*1, amniotes*2, anàpsids*3, cordats*4, craniats dins l’ordre dels Testudinis o Quelonis (dins la classe Sauropsida*5) que es caracteritzen per tenir 4 extremitats curtes, mandíbules còrnies sense dentició i el cos protegit per una closca dura formada per dues peces, la closca dorsal i la closca ventral o plastró, generalment formades per plaques òssies revestides per plaques còrnies (a vegades únicament presenten plaques còrnies) que els cobreixen l’esquena i el pit amb obertures per treure el cap, les extremitats, i la cua. Actualment es coneixen 351 espècies de Testudinis repartits en 14 famílies, de les quals 6 poden arribar a trobar-se als països catalans (Cheloniidae, Dermochelyidae, Emydidae, Geoemydidae, i Testudinidae), essent les 2 primeres espècies marines i la resta “terrestres”.

 

TAXONOMIA

La família Emydidae (en català, Emidids) (família definida morfològica i genèticament), és a dir tortugues,  actualment inclou 11 gèneres i 53 espècies distribuïdes pel continent americà des de Canadà fins al centre d’Amèrica del Sud. Fora d’aquesta àrea únicament es troba el gènere Emys que està representat per una sola espècie, l’Emys orbicularis, pròpia del paleàrtic occidental (Europa, Àsia, Nord d’Àfrica i el nord i el centre de la Península Aràbica). Alguns estudis han suggerit que des del continent americà, a través del pas de Bering i travessant Àsia, va arribar al Paleàrtic occidental una espècie d’Emidid, ancestre de les actuals Emys orbicularis. A Europa s’han descobert fòssils pliocènics (etapa geològica de finals del  Neogen que va dels 2.6 als 5.3 milions d’anys (Ma), prèvia  al pleistocè (l’actual) i posterior al
Miocè) que han estat assignats al gènere Emys pel que podem dir que aquest gènere té, com a mínim 5-3 Ma malgrat que alguns estudis moleculars suggereixen que l’espècie va divergir de la resta d’Emydidae entre 32 i 100.5 Ma.
Actualment dins l’espècie Emys orbicularis s’han identificat, mitocondrial i morfològicament, 8 subespècies, 2 de les quals encara no tenen nom: E. orbicularis orbicularis, E. orbicularis eiselti, E. orbicularis galloitalita, E. orbicularis hellenica, E. orbicularis occidentalis i E. orbicularis persica. Podent trobar a la península ibèrica E. orbicularis orbicularis, E. orbicularis galloitalica i E. orbicularis occidentalis (Figura 1).