MORFOLOGIA

La tortuga d’estany és una tortuga de creixement lent i de dimensions relativament petites. La longitud de la closca i el pes son caràcters variables en funció de la població i del sexe (caràcters amb polimorfisme sexual) essent, generalment, la longitud de la closca de 64-160 mm en mascles i de 74-167 mm en femelles i el pes de 46-428 g en mascles i de 71-670 g en femelles. D’aquestes dades se’n dedueix que les femelles tendeixen a ser més grans que els mascles, fet recurrent en nombrosos grups taxonòmics. Que la mida de les femelles sigui major, generalment, s’explica ja que son les femelles les que ponen els ous i, a major mida, major nombre d’ous podrà dipositar i major serà la probabilitat que algun nounat sobrevisqui. Per altra banda, que les femelles siguin de major mida en la tortuga d’estany també s’explica pel fet que les femelles assoleixen la maduresa sexual més tard que no pas els mascles, moment en el que deixen de créixer. A l’adquirir la maduresa sexual més tard, tenen més temps per dedicar al creixement.

COLORACIÓ

La coloració de la seva closca dorsal sol ser, generalment, negre/bruna de fons amb taques i/o estries grogues que sovint formen un dibuix radial a cada placa dorsal tot i que, dins d’aquest esquema bàsic, hi poden haver variacions, podent trobar exemplars amb el fons més clar i dibuixos radials foscos i individus amb patrons de coloració entremitjos. La coloració del plastró (la part ventral de la closca) també és molt variable podent ser groc/ataronjat de tonalitat clara, totalment fosca, o presentant gradients de coloració intermedis, sovint amb taques negroses més o menys extenses, a vegades inexistents. El cap, el coll, i les extremitats, son també negres o bruns amb taques o punts groguencs, tot i que poden ser absents. La barbeta sol ser de color més clar. La mandíbula superior presenta un entrant a la part central. Els laterals de la mandíbula son llisos. Les potes davanteres estan formades per 5 dits sense membrana interdigital (membranes que hi ha entre els dits i que permeten nedar als ocells aquàtics, alguns rèptils i a molts amfibis, ja que fa augmentar la superfície de contacte amb l’aigua) mentre que les potes posteriors presenten 4 dits i les membranes interdigitals son presents.  

CLOSCA

La closca és més o menys ovalada i sovint, en adults, més ample en el seu terç posterior. La closca dorsal presenta 5 plaques vertebrals amb 4 plaques costals a ambdós costats i 11 plaques marginals amb 1 placa nucal i 1 placa supracaudal dividida. Al plastró, que sol ser articulat en adults (la zona anterior es mou lleugerament), s’observen 2 plaques gulars, 2 plaques humerals, 2 plaques pectorals, 2 plaques abdominals, 2 plaques femorals, i 2 plaques anals. No presenten plaques inguinals al plastró i, en cas de presentar-les, son molt poc desenvolupades. Presenten una xarnera ben desenvolupada entre el hioplastró i l’hipoplastró (figura 2)

MIDA I PES

Com s’ha comentat la mida i el pes de la tortuga d’estany son caràcters que presenten polimorfisme sexual però no son els únics. Els mascles tenen la cua més llarga i gruixuda que les femelles i el seu orifici cloacal (en alguns grups taxonòmics el final de l’aparell digestiu, l’aparell reproductor i l’aparell urinari conflueixen i s’anomena cloaca) sobrepassa el marge de les plaques supracaudals a l’estirar la cua. Els mascles solen presentar el plastró còncau mentre que les femelles no, caràcter que, juntament amb la cua, els és útil durant la còpula. Alguns autors suggereixen que la coloració de la closca varia en funció del sexe essent més fosca en mascles de la mateixa manera que alguns autors suggereixen que els mascles presenten l’iris més fosc que les femelles, que per contra el presenten groguenc. Aquests dos últims caràcters, però, no es poden utilitzar com a caràcters diagnòstics.

CRIES

Les cries neixen amb una mida d’uns 30 mm i un pes de 4-6 g. La closca, de color marró amb punts grocs marginals, es casi circular i el plastró és molt flexible (caràcter que les fa molt susceptibles a la depredació). El color de la carn és grisenc amb poques taques. Presenten una filera de punts blancs a la mandíbula superior, sota la protuberància que utilitzen per trencar la closca i sortir de l’ou. El plastró és de color clar amb una taca fosca en forma de creu (alguns autors creuen que aquesta característica és específica de les poblacions ibèriques).