ESTAT DE CONSERVACIÓ

Actualment la tortuga d’estany es troba catalogada com a espècie Casi Amenaçada a nivell mundial. A nivell estatal es troba dins del Catálogo Espanyol de Fauna Amenazada com a espècie Vulnerable tot i que s’està proposant de canviar l’estatus a la categoria de en Perill d’Extinció degut a la disminució de l’àrea ocupada per l’espècie en els darrers anys. A nivell Català, tot i que encara està pendent d’aprovació, l’espècie està catalogada com a espècie en Perill d’Extinció, el que vol dir que la seva supervivència es considera poc probable a curt termini a menys que les causes que han fet que estigui en aquesta situació canviïn.

AMENACES

Els factors d’amenaça que atempten contra aquesta espècie son múltiples i sovint sinèrgics. Les principals amenaces son la destrucció, transformació, alteració i contaminació dels hàbitats aquàtics on viu i els seus voltants. Sovint aquestes zones son idònies per a les explotacions agrícoles extensives, per construir infraestructures, per la ramaderia o per l’edificació. Totes aquestes amenaces poden exterminar poblacions directament però indirectament deixen a les poblacions aïllades de la resta, provocant que genèticament no siguin viables a llarg termini (doncs el potencial adaptatiu de les espècies roman en la diversitat genètica, cosa que només pot aconseguir-se si hi ha flux genètic entre diferents poblacions). Les captures accidentals i atropellaments (quan l’objectiu no es capturar la tortuga) o el furtivisme per al consum humà també son un factor d’amenaça important per l’espècie, i son responsables, sobretot el furtivisme, de la desaparició de nuclis poblacionals sencers.
La presència cada cop més estesa d’espècies al·lòctones (que no son autòctones, no es troben a la seva àrea de distribució natural) invasores com determinats peixos i sobretot la tortuga de Florida (Trachemys scripta) afecten molt negativament a les espècies autòctones. En el cas de la tortuga d’estany, la tortuga de Florida sol compartir el mateix hàbitat, amb l’agreujant que és una espècie molt agressiva ecològicament que competeix amb les tortugues autòctones per l’aliment i per l’espai provocant el desplaçament de les tortugues autòctones en aquelles zones on viuen en simpatria (quan dues espècies o poblacions comparteixen la mateixa àrea geogràfica), zones que cada vegada son més habituals. Per altra banda l’arribada de la tortuga de Florida, d’origen americà, va provocar algun episodi de mortalitat en massa d’algunes poblacions  al portar associat un paràsit pel qual la tortuga d’estany no presentava defenses. Addicionalment, aquesta espècie també pateix l’efecte del canvi climàtic doncs aquelles poblacions que ocupen medis aquàtics estacionals de poc cabal han sofert, en major mesura, els efectes de la sequera que ha patit la Península Ibèrica en els darrers anys així com també han patit la manca d’aigua aquelles poblacions properes a extraccions hidrològiques amb finalitats agrícoles, domèstiques, comercials o industrials.

MESURES I ACTUACIONS

Les mesures i actuacions que cal prendre per garantir la conservació i supervivència d’aquesta espècie passen, en primer lloc per la conservació integral i la nova creació de zones humides, és a dir; la conservació i la creació de hàbitats òptims per l’espècie; sense oblidar el control i la regulació de la pesca de determinades espècies (que causen mortalitats colaterals) i l’eradicació d’aquelles espècies invasores que afecten negativament a la tortuga. Per altra banda l’elevada mortalitat en les cries observada i l’alta taxa de supervivència adulta indiquen que la conservació dels adults ha de ser prioritària per tal d’assegurar la reproducció i el reclutament.
En els últims anys, a nivell peninsular, s’han dut a terme diversos Projectes LIFE en els que s’ha inclòs la tortuga d’estany com a espècie a protegir. Diverses comunitats autònomes han inclòs aquesta espècie en el seu catàleg d’espècies amenaçades i han desenvolupat estratègies i actuacions per conservar-la. Actualment, a Catalunya s’està elaborant el Pla de Recuperació de la tortuga d’estany, que establirà les mesures de conservació més adequades per aquesta espècie.

GRAU DE PROTECCIÓ LEGAL

A nivell Europeu la tortuga d’estany està protegida per dues grans estratègies que tenen com a finalitat la conservació de la fauna, la flora i els hàbitats. Per una banda, la tortuga d’estany està protegida sota el paraigües del Conveni de Berna, llistada com a espècie propera a l’amenaça i considerada un bioindicador de la qualitat de les zones humides en moltes parts d’Europa. Per altra, l’espècie està inclosa, com a espècie d’interès comunitari per a la preservació de la qual s’han de designar zones especials de conservació, a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, més coneguda com a Directiva Hàbitats, que pretén protegir especies silvestres mitjançant la protecció, conservació i regeneració dels seus hàbitats. També està inclosa dins l’annex IV de la mateixa Directiva com a espècie d’interès comunitari que requereix una protecció estricte.
A nivell Espanyol, la tortuga d’estany apareix a l’annex II de la Llei estatal 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat com a espècie d’interès comunitari per a la preservació de la qual s’han de designar zones especials de conservació i també a l’annex V com a espècie d’interès comunitari que requereix una protecció estricte.
A nivell de Catalunya l’espècie apareix al Decret Legislatiu 2/2008 com a espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. Per altra banda, el nou catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d’aprovació) considera a l’espècie en perill d’extinció.