DISTRIBUCIÓ A CATALUNYA

ESTANY D'IVARS I VILA-SANA

Descripció de la població: l’estany d’Ivars és un estany de nova creació. Aquest es va construir tenint en compte les necessitats d’hàbitat que té la tortuga d’estany amb l’objecte de poder tenir una població també en aquest espai. La població d’aquesta espècie és re-introduïda i, per tant, tot just comencem a tenir informació de com es comporta en aquest nou hàbitat.
 
Breu resum de com ha evolucionat:  La troballa d’una cria de tortuga d’estany (Emys orbicularis) a l’estany d’Ivars i Vila-sana ha constatat la primera reproducció d’aquesta espècie protegida i en alt risc d’extinció, que des de 2010 és objecte del projecte de reintroducció a l’espai.
Si be en les tasques de seguiment s’havien observat intents de posta, no ha estat fins enguany, que s’ha confirmat la seva reproducció. La troballa, feta per part d’una visitant de l’espai, confirma que l’espècie està començant a fer-se seu l’estany d’Ivars i Vila Sana.

AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

Descripció de la població: El CRT de l’Albera i el Parc Natural dels Aiguamolls, a través d’un estudi d’hàbitat ha realitzat un protocol de reforç  que servirà per fer créixer la població d’aquesta espècie a través de la cria en captivitat. Per tal de reduir la competència amb les tortugues exòtiques també es treballa des de l’any 2013 en la seva eliminació del medi. 
 
Breu resum de com ha evolucionat: Es tenen molt poques referències de la presència històrica de la tortuga d’estany al P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà. Algunes observacions als anys 70 i 80 són les úniques que es tenen documentades documentades.  A principis del anys 90 des del Parc Natural es van alliberar 26 exemplars provinents de centres de recuperació de fauna de Catalunya. A partir de l’any 2001 i nascudes al CRT de l’Albera es porten alliberades un total de 45 exemplars, en diferents indrets del Parc.

CONCA DEL RIU TER

Descripció de la població: Amb la cria en captivitat es porten alliberades 216 exemplars a la zona del baix Ter, 150 a l’estany de Banyoles i 190 en diferents trams del riu Ter. Totes aquestes tortugues corresponen a la subespècie Emys o.orbicularis, la pròpia de les comarques gironines. Des de fa quatre anys ja s’han començat a detectar cries de tortuga nascudes a la natura fruit dels exemplars alliberats des de l’any 2005.

Breu resum de com ha evolucionat: La presència de tortuga d’estany a la conca del Ter es coneix des de fa varis milers d’anys.  Durant el darrer terç del s.XX la seva presència va començar a minvar fins a desaparèixer, per causes antròpiques (contaminació de les aigües, pèrdues d’hàbitat…). l’Any 1995 el CRT de l’Albera va capturar els darrers 10 exemplars que es coneixien de la zona del baix Ter. A través de la seva cria en captivitat en les instal·lacions d’aquest Centre i gràcies a tres programes LIFE portats a terme a la conca del Ter s’han pogut recuperar espais fluvials, excavació de noves basses i adequar hàbitats per l’espècie.

MIG I BAIX TER

Descripció de la població: Les darreres dècades, la tortuga d’estany havia pràcticament desaparegut del tram mig-baix del Ter, conservant-se només alguns exemplars aïllats de procedència dubtosa. Els últims anys des del Consorci del Ter s’han portat a terme diferents projectes de recuperació de la tortuga d’estany i els seus hàbitats al Ter; des del 2015 en aquest tram s’han alliberat 190 exemplars d’Emys orbicularis orbicularis (fins al juliol de 2019) procedents de cria en captivitat en 4 nuclis que es van consolidant mica en mica. Els ambients escollits per als alliberaments han estat d’aigües quietes com basses lligades a la dinàmica fluvial, zones inundables, meandres i antics còrrecs (braços). La millora de la qualitat de l’aigua del Ter, la declaració de Xarxa Natura 2000 i els esforços de conservació dels hàbitats fluvials dels darrers anys permeten ser optimistes pel que fa a l’estat de conservació de la tortuga d’estany al tram mig-baix del Ter.

Breu resum de com ha evolucionat: Des de fa alguns anys s’està reforçant la població pràcticament extingida del curs mitjà i baix del riu Ter, augmentant-ne la distribució i cercant la connectivitat de l’espècie a la conca fluvial. El seguiment que es fa de l’espècie en aquest tram del riu Ter mostra una bona adaptació, bons creixements i estats sanitaris adequats en els ambients escollits per als alliberaments. Es preveu continuar efectuant alliberaments en aquests 4 nuclis per consolidar-los i que a partir de 2020 es puguin començar a reproduir els exemplars alliberats.

PLANA DE LA SELVA

Descripció de la població: La població selvatana de tortuga d’estany compta amb uns 500 exemplars i és la més ben conservada del Nord-Est de la Península Ibèrica. Amb una piràmide poblacional jove i amb diversos nuclis reproductius, aquesta espècie ocupa un gran nombre de zones humides d’interès ecològic, com són l’estany de Sils (PEIN), els prats de Caldes de Malavella (PEIN), la xarxa de basses de Riudarenes, la riera de Santa Coloma o el delta del Tordera (PEIN).
 
Breu resum de com ha evolucionat: Des de 1987 la població ha anat creiexent amb la creació de nous punts d’aigua i demostra molta robustesa. Actualment l’entitat ja compta amb més de 30 anys de registres de la població de tortuga d’estany que conformen un alt nivell de coneixement sobre l’evolució de la població que podem dir que és estable, amb una piràmide poblacional envellida i amb relativa bona connectivitat entre els nuclis poblacionals.

DELTA DE L'EBRE

Descripció de la població: Al Delta de l’Ebre hi ha gairebé un centenar de tortugues d’estany, que es troben en dues llacunes litorals. En tota aquesta zona no se’n coneix cap nucli de població amb un nombre elevat d’individus i només se n’ha trobat una població reproductora. Així, la població més nombrosa és la del Canal Vell, que compta amb uns 30 exemplars (Bertolero, 2004) i és, a més, l’única que se sap amb seguretat que es reprodueix cada any.

ESTANY DE BANYOLES

Descripció de la població: La tortuga d’estany es considera l’espècie de tortuga aquàtica pròpia de l’Estany de Banyoles, de la qual a més hi ha registre fòssil al jaciment neolític de la Draga. La població coneguda abans del 2010 es limitava a algunes citacions puntuals d’exemplars aïllats, considerant-se gairebé extingida. Els estanyols, canals, recs i aiguamolls de l’entorn de l’estany són un hàbitat òptim per l’espècie.
 
Breu resum de com ha evolucionat: El Consorci de l’Estany va iniciar el 2010 un projecte LIFE per a la recuperació de l’espècie a la conca lacustre. Entre 2011 i 2013 es van alliberar 130 exemplars a les llacunes de l’entorn de l’Estany i 20 més entre 2015 i 2019 en el pla de continuïtat, el seguiment de les quals ha determinat una bona adaptació a l’entorn, creixements importants i capacitat de dispersió. Malgrat alguns atropellaments i la mortalitat natural detectada, el descobriment el 2018 de joves nascuts de forma natural fan confiar en la consolidació de la població, fent bons els esforços de recuperació. Tot i això, la població no es estable i encara es seguiran fent actuacions de reforçament amb nous exemplars criats al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.

SÈQUIA VILA-SECA

Descripció de la població: La Sèquia Major acull diverses espècies de flora i fauna destacades pel seu interès biològic. Entre els animals en destaquen el fartet, la serp de ferradura, el dragó rosat o la tortuga d’estany. Aquest espai presenta una de les poblacions, després de la del Pla de la Selva, més ben conservades de tortuga d’estany de tot Catalunya. En aquest espai, la viabilitat de la població del queloni autòcton es veu, sobretot, amenaçada per la presència de tortugues exòtiques.
 
Breu resum de com ha evolucionat: Malgrat ser un espai amb moltes limitacions per la presència d’edificacions i infraestructures al seu voltant, els darrers anys la regulació de l’accés a l’espai i la preservació realitzada per la seva propietat auguren una estabilització del seu decreixement. Tanmateix, resulta imprescindible plantejar accions per millorar la connectivitat d’aquesta població a curt o mitjà termini.