DISTRIBUCIÓ A CATALUNYA

AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

La tortuga d'estany havia estat una espècie abundant als aiguamolls de l'Empodrà, però a causa del deteriorament de les zones humides les seves poblacions han anat disminuint al llarg de les últimes dècades. Durant els anys 90 es van capturar exemplars adults a la zona del Baix Ter, ja que als aiguamolls només hi quedaven alguns exemplars aïllats, i es van traslladar al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera per desenvolupar-hi un projecte de reproducció en captivitat.

DELTA DE L'EBRE

Al Delta de l'Ebre hi ha gairebé un centenar de tortugues d'estany, que es troben en dues llacunes litorals. En tota aquesta zona no se’n coneix cap nucli de població amb un nombre elevat d’individus i només se n'ha trobat una població reproductora. Així, la població més nombrosa és la del Canal Vell, que compta amb uns 30 exemplars (Bertolero, 2004) i és, a més, l’única que se sap amb seguretat que es reprodueix cada any.

ESTANY D'IVARS

El Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, la Fundació Catalunya-La Pedrera, el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la UdL han impulsat i executat un projecte d'introducció de la tortuga d'estany, que ha permès establir-hi un nucli de població molt important per aquesta espècie a la plana de Lleida. El projecte ha comportat l’alliberament d’una vintena d’exemplars de tortugues d’estany que han estat seleccionades genèticament i criades en captivitat al CRARC.

SÈQUIA VILA-SECA

La Sèquia Major acull diverses espècies de flora i fauna destacades pel seu interès biològic. Entre els animals en destaquen el fartet, la serp de ferradura, el dragó rosat o la tortuga d'estany. Aquest espai presenta una de les poblacions, després de la del Pla de la Selva, més ben conservades de tortuga d'estany de tot Catalunya. En aquest espai, la viabilitat de la població del queloni autòcton es veu, sobretot, amenaçada per la presència de tortugues exòtiques.

BAIX TER

A principis del s. XIX, la tortuga d'estany havia desaparegut dels aiguamolls del Baix Ter. Gràcies al projecte “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis als aiguamolls del Baix Ter”, desenvolupat entre els anys 2005 i 2008, es van recuperar les poblacions de tortuga d’estany, mitjançant la recuperació dels seus hàbitats (restauració de les basses d'en Coll) i la reintroducció d'exemplars criats en captivitat pel CRT.

ESTANY DE BANYOLES

La tortuga d’estany es considera l’espècie de tortuga aquàtica pròpia de l’Estany de Banyoles, de la qual a més hi ha registre fòssil. La població coneguda abans del 2010 es limitava a algunes citacions puntuals d’exemplars aïllats, considerant-se gairebé extingida. Des del 2010 gràcies al “Projecte Estany” s’han alliberat 130 exemplars a les llacunes de l’entorn de l’Estany que han de permetre la recuperació de l’espècie en aquest espai natural.

PLANA DE LA SELVA

La població selvatana de tortuga d'estany compta amb uns 500 exemplars i és la més ben conservada del Nord-Est de la Península Ibèrica. Amb una piràmide poblacional jove i amb diversos nuclis reproductius, aquesta espècie ocupa un gran nombre de zones humides d'interès ecològic, com són l'estany de Sils (PEIN), els prats de Caldes de Malavella (PEIN), la xarxa de basses de Riudarenes, la riera de Santa Coloma o el delta del Tordera (PEIN).

TER MIG

Malgrat tot són poques les citacions recents de l’espècie en aquest tram de riu. Entre 2015 i 2017 el projecte LIFE Potamo Fauna preveu alliberar un mínim de 150 exemplars per a la recuperació de l’espècie criats en captivitat al Centre de reproducció de tortugues (CRT) de l’Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera (ATA), situat a Garriguella. L’any 2015 es van alliberar 70 d’aquests exemplars entre Bescanó i Girona.